Resulta sorprenent veure com un càrrec, certament singular i en certa manera carregat de responsabilitat social, com és el de President del Barça; pot arribar a dotar qui l’ostenta de tanta o més popularitat que persones realment rellevants de la nostra societat; ja siguin polítics (recordem que les decisions més importants d’un país són preses per ells), científics de renom, etc.
Malgrat que les audiències televisives, les vendes de diaris sensacionalistes-esportius i
l’interès de la gent en general posin el futbol al primer ordre de prioritat i d’interès; caldria recordar i acceptar que el futbol només és un esport, un entreteniment, un circ.
Que el futbol és l’opi dels pobles és una realitat evident però no és menys real que la seva “grandesa” és proporcional a la seva intranscendència. I és una pena comprovar com la gent del carrer eleva el futbol i els seus protagonistes a una categoria equiparable a la de reis-deus com a l’antic Egipte.
I més llastimós encara és ser testimoni i part d’una societat que sembla incapaç de preocupar-se dels afers que realment transcendeixen i ens afecten.
Fruit d’aquest encegament i retornant al principi d’aquest escrit; hi ha l’elevació a mites vivents d’algunes persones de forma totalment immerescuda; símplement perquè el circ del futbol; en aquest cas encarnat en el Barça, ens ha regalat un any de triomfs.
Sóc del Barça i vull que guanyi sempre, fins i tot els partits amistosos però posar el Barça i el circ del futbol per sobre de la política que regeix un país i per sobre fins i tot del país
és una gosadia més pròpia d’incoscients que de persones responsables.
El Sr. Laporta ha estat un gran president del Barça, potser el millor que mai ha tingut i que tindrà; però la seva rellevància social mai pot ser equiparable a la de cap polític que treballa per la nostra nació.
Dit això, que no és poc; ara em queda parlar sobre la part més lamentable de tot aquest assumpte i no és altra que hi pugui haver gent; que se n’aprofiti d’aquest encegament social per escalar com una heura faria pel tronc d’un arbre. Això sí que és la màxima expressió de la inconsciència, de la supèrbia i de l’egocentrisme més exagerat.
Sr. Laporta, vostè no està capacitat per fer de polític i encara menys per liderar un país i les seves afirmacions l’únic que fan és mal a la classe política de debò; aquella que duu molts anys preparant-se, treballant en l’ombra, patint la sol·litud del polític i de manera totalment ingrata. Sense banys de masses ni estadis plens ni aplaudiments d’aprovació per la feina ben feta; símplement treballant per millorar la societat, cadascú en el seu àmbit i malgrat rebre moltes bofetades.
També li fa un flac favor a la societat que, insisteixo, incoscientment ha fet de vostè un líder sense ser-ho i creu amb una fe cega que vostè pot aportar alguna cosa de bé. No els enganyi!
Com més deliris de grandesa mostren les persones; més mediocres són i el seu n’és un clar exemple Sr. Laporta.
Què en sap vostè de la gestió pública? què en sap vostè de política econòmica i social?
per més que jugui a fer de polític; més enllà d’haver guanyat (a dia d’avui) dues lligues de campions; de vostè no se’n recordarà ningú. A no ser això sí, que quan sigui president, fitxi el Ronaldinho com a Conseller en Cap...
Malgrat que les audiències televisives, les vendes de diaris sensacionalistes-esportius i
l’interès de la gent en general posin el futbol al primer ordre de prioritat i d’interès; caldria recordar i acceptar que el futbol només és un esport, un entreteniment, un circ.
Que el futbol és l’opi dels pobles és una realitat evident però no és menys real que la seva “grandesa” és proporcional a la seva intranscendència. I és una pena comprovar com la gent del carrer eleva el futbol i els seus protagonistes a una categoria equiparable a la de reis-deus com a l’antic Egipte.
I més llastimós encara és ser testimoni i part d’una societat que sembla incapaç de preocupar-se dels afers que realment transcendeixen i ens afecten.
Fruit d’aquest encegament i retornant al principi d’aquest escrit; hi ha l’elevació a mites vivents d’algunes persones de forma totalment immerescuda; símplement perquè el circ del futbol; en aquest cas encarnat en el Barça, ens ha regalat un any de triomfs.
Sóc del Barça i vull que guanyi sempre, fins i tot els partits amistosos però posar el Barça i el circ del futbol per sobre de la política que regeix un país i per sobre fins i tot del país
és una gosadia més pròpia d’incoscients que de persones responsables.
El Sr. Laporta ha estat un gran president del Barça, potser el millor que mai ha tingut i que tindrà; però la seva rellevància social mai pot ser equiparable a la de cap polític que treballa per la nostra nació.
Dit això, que no és poc; ara em queda parlar sobre la part més lamentable de tot aquest assumpte i no és altra que hi pugui haver gent; que se n’aprofiti d’aquest encegament social per escalar com una heura faria pel tronc d’un arbre. Això sí que és la màxima expressió de la inconsciència, de la supèrbia i de l’egocentrisme més exagerat.
Sr. Laporta, vostè no està capacitat per fer de polític i encara menys per liderar un país i les seves afirmacions l’únic que fan és mal a la classe política de debò; aquella que duu molts anys preparant-se, treballant en l’ombra, patint la sol·litud del polític i de manera totalment ingrata. Sense banys de masses ni estadis plens ni aplaudiments d’aprovació per la feina ben feta; símplement treballant per millorar la societat, cadascú en el seu àmbit i malgrat rebre moltes bofetades.
També li fa un flac favor a la societat que, insisteixo, incoscientment ha fet de vostè un líder sense ser-ho i creu amb una fe cega que vostè pot aportar alguna cosa de bé. No els enganyi!
Com més deliris de grandesa mostren les persones; més mediocres són i el seu n’és un clar exemple Sr. Laporta.
Què en sap vostè de la gestió pública? què en sap vostè de política econòmica i social?
per més que jugui a fer de polític; més enllà d’haver guanyat (a dia d’avui) dues lligues de campions; de vostè no se’n recordarà ningú. A no ser això sí, que quan sigui president, fitxi el Ronaldinho com a Conseller en Cap...
