No podem negar que aquests tres anys de legislatura del TripartitII han donat molt de si. No pas de grans obres de govern però sí de fets lamentables, mala acció de govern i per tant i en darrera instància, mala gestió d'alguns dels seus consellers.
I el màxim exponent d'aquest despropòsit polític ha estat justament el germà petit, la crossa esquerra o la marca blanca del PSC com alguns en diuen. Resulta sorprenent que el partit més petit de l'arc parlamentari (d'entre les forces clàssiques) sigui el que està distorsionant més la política catalana i alterant l'acció del seu propi govern de concentració d'esquerres i de progrés.
I és que com a bon germà petit, és totalment dependent del seus germans grans però alhora té fred de peus i necessita alçar la veu de tant en tant amb alguna rebequeria per reclamar una mica d'atenció. Però qui pot fer cas a un grup que la seva màxima aspiració política és dimonitzar les dretes?
Aquests neo-comunistes són un grup sense projecte, sense res per oferir al país i la seva única ambició és ser el clauer perpetu de majories d'esquerres; tan és així que aquest concepte ocupa gran part de tots els discursos del seu nou líder: el flower-power Herrera; és d'agrair però, que com a mínim, sabent que només són un estorb, acceptin obertament aquest rol.
Com a mostra del llast que han suposat pel govern i pel país, acompanyo la meva humil opinió (això sí, poc creïble donada la meva vil condició d'ésser de dretes: "fill del Duran", burgès capitalista i petit fatxa) amb un petit resum de les seves "grans" i polèmiques actuacions:
1. El nou Conseller de Medi Ambient en Francesc Baltasar; que havia de justificar la seva elecció amb grans obres i va triar el transvassament d'aigua de la capçalera del Segre com a sol·lució a la sequera de 2008. Tant li feia al Sr. Baltasar que un tranvassament en capçalera pugui exhaurir els cabals ecològics del riu en tot el seu curs... Però no content amb això, el govern i ell mateix ho van negar tot i van enganyar el país i el Parlament. La seva gran sol·lució va ser portar aigua en vaixells... i amb la fe devota de qui espera un miracle; van creure que algun dia podríem abastir-nos plenament de les dessaladores. Un altre error! Van avaluar mai el balanç energètic d'aquesta tecnologia?
2. Una altra del Sr. Baltasar: restricció de la circulació a 80km/h a les vies ràpides de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Una mesura, segons paraules del Sr. Saura: "sacrifici de llibertat a canvi de menys contaminació i menys congestió" i que mai passar a debat al Parlament; la va ordenar el govern de forma totalment despòtica; tot i la seva gran repercusió! Però la gràcia del fet és que després d'uns mesos de funcionament, el propi departament anunciava que la contaminació s'havia reduiït en un 3'5%; alhora que des del Departament de Política Territorial anunciaven un descens de la mobilitat a l'AMB (segons enquesta) d'un 9%... on és per tant la correlació entre els 80 i el guany ambiental ?
3. Els arbres ecològics de la Sra. Mayol, esperpèntic! uns arbres de nadal que havien de ser solars però que funcionaven connectats a la xarxa...Imagino que devien ser arbres laics això sí.
4. Gestió de les ventades de principis de 2009. Sense paraules! En aquell moment el Sr. Saura va salvar la cadira gràcies a un canvi de cromos: ICV es desmarcava de la vaga contra la LEC i el tete Maragall a canvi que el PSC votés en contra la reprovació a Saura.
5. Gestió de l'incendi d'Horta de Sant Joan: l'actualitat televisiva i la comissió d'investigació del Parlament ens han ofert àmpliament tot el desenvolupament dels fets. La conclusió inicial va ser que la conselleria culpava un llamp del foc i finalment tot ha acabat amb l'abandonament i el desprestigi del cos de bombers per part de la conselleria. La feina que fan els bombers és impagable i no mereixen la incompetència dels seus caps polítics, Saura, Boada, etc.
6. Gestió de les nevades. Altre cop no m'hi estendré gaire doncs ja hi vaig dedicar el meu darrer post. Malgrat els avisos encertats per part dels serveis meteorològics, el Sr. Saura a Mallorca i un alt comandament del departament aïllat a un tren. Falses promeses de retorn a la normalitat, manca de vehicles lleva-neus, manca de presència policial i de protecció civil, etc. tot plegat un caos. I altre cop, mentides i falta de control.
7. Càrregues policials contra els manifestants pel rebuig al "Pla de Bolònia". Vagi per endavant que en cap cas justifico les violentes manifestacions ni per la forma ni pel fons; és més, aquella exhibició d'activisme i rebel·lió només responia a unes males informació i aplicació de Bolònia i sobretot a les poques ganes d'estudiar de molts. Però en qualsevol cas, hi va haver males actuacions des d'un inici amb el desallotjament violent d'un rectorat ocupat; càrregues agressives al carrer, sense filtratge entre vianants i manifestants i la culminació amb contraordres de contenció; en un va intent de rentar la imatge dels Mossos i que la va denigrar encara més. Tots recordareu a la Plaça St.Jaume els mossos éssent insultats, escopits, rebent atacs amb pintura però tot i això mantenint el posat i sense actuar...
8. Oposició frontal a una llei tan important com la Llei d'Educació de Catalunya que havia de suposar un avenç educatiu per un millor garantiment de les condicions educatives i una millora dels recursos pels mestres. Una llei que havia de ser també un projecte de país i no partits i on la postura innegociable dels comunistes va ser l'enrocament envers els seus postulats de rebuig a tot allò que no és públic entre d'altres. Tot i comptar amb un ampli suport parlamentari on fins i tot els dos grans partits alternatives de govern, PSC i CiU es van posar d'acord; ICV com sempre, va posar la nota negativa anant en contra del seu propi govern en una altra mostra de la poca cohesió i de la contradicció entre els projectes dels tres del govern. Pel que sembla les majories d'esquerres no són tan profitoses per governar, Sr. Herrera.
Hi ha molts altres casos, nombroses relliscades, pífies i d'altres incongruències de ICV; com la seva defensa aferrissada de la laïcitat i la seva croada contra tot allò que soni a catòlic (acompanyat això sí, d'una excessiva permissivitat en favor de tot allò no-catòlic) o el seu ímpetu desmesurat per posar accent a la seva condició "ECO" amb mesures tan ineficients com popul·listes (cas del mal plantejat pagament per les bosses de plàstic; del qual en sóc un fervorós defensor; però no d'aquella manera que igualava el tracte entre petits comerços i grans superfícies).
Podria seguir estona i estona parlant i enumerant-les; podria fer-ho, efectivament, però seria acarnissar-me i sincerament; ells solets ja es valen molt bé per fer-se la oposició a si mateixos.
I el màxim exponent d'aquest despropòsit polític ha estat justament el germà petit, la crossa esquerra o la marca blanca del PSC com alguns en diuen. Resulta sorprenent que el partit més petit de l'arc parlamentari (d'entre les forces clàssiques) sigui el que està distorsionant més la política catalana i alterant l'acció del seu propi govern de concentració d'esquerres i de progrés.
I és que com a bon germà petit, és totalment dependent del seus germans grans però alhora té fred de peus i necessita alçar la veu de tant en tant amb alguna rebequeria per reclamar una mica d'atenció. Però qui pot fer cas a un grup que la seva màxima aspiració política és dimonitzar les dretes?
Aquests neo-comunistes són un grup sense projecte, sense res per oferir al país i la seva única ambició és ser el clauer perpetu de majories d'esquerres; tan és així que aquest concepte ocupa gran part de tots els discursos del seu nou líder: el flower-power Herrera; és d'agrair però, que com a mínim, sabent que només són un estorb, acceptin obertament aquest rol.
Com a mostra del llast que han suposat pel govern i pel país, acompanyo la meva humil opinió (això sí, poc creïble donada la meva vil condició d'ésser de dretes: "fill del Duran", burgès capitalista i petit fatxa) amb un petit resum de les seves "grans" i polèmiques actuacions:
1. El nou Conseller de Medi Ambient en Francesc Baltasar; que havia de justificar la seva elecció amb grans obres i va triar el transvassament d'aigua de la capçalera del Segre com a sol·lució a la sequera de 2008. Tant li feia al Sr. Baltasar que un tranvassament en capçalera pugui exhaurir els cabals ecològics del riu en tot el seu curs... Però no content amb això, el govern i ell mateix ho van negar tot i van enganyar el país i el Parlament. La seva gran sol·lució va ser portar aigua en vaixells... i amb la fe devota de qui espera un miracle; van creure que algun dia podríem abastir-nos plenament de les dessaladores. Un altre error! Van avaluar mai el balanç energètic d'aquesta tecnologia?
2. Una altra del Sr. Baltasar: restricció de la circulació a 80km/h a les vies ràpides de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Una mesura, segons paraules del Sr. Saura: "sacrifici de llibertat a canvi de menys contaminació i menys congestió" i que mai passar a debat al Parlament; la va ordenar el govern de forma totalment despòtica; tot i la seva gran repercusió! Però la gràcia del fet és que després d'uns mesos de funcionament, el propi departament anunciava que la contaminació s'havia reduiït en un 3'5%; alhora que des del Departament de Política Territorial anunciaven un descens de la mobilitat a l'AMB (segons enquesta) d'un 9%... on és per tant la correlació entre els 80 i el guany ambiental ?
3. Els arbres ecològics de la Sra. Mayol, esperpèntic! uns arbres de nadal que havien de ser solars però que funcionaven connectats a la xarxa...Imagino que devien ser arbres laics això sí.
4. Gestió de les ventades de principis de 2009. Sense paraules! En aquell moment el Sr. Saura va salvar la cadira gràcies a un canvi de cromos: ICV es desmarcava de la vaga contra la LEC i el tete Maragall a canvi que el PSC votés en contra la reprovació a Saura.
5. Gestió de l'incendi d'Horta de Sant Joan: l'actualitat televisiva i la comissió d'investigació del Parlament ens han ofert àmpliament tot el desenvolupament dels fets. La conclusió inicial va ser que la conselleria culpava un llamp del foc i finalment tot ha acabat amb l'abandonament i el desprestigi del cos de bombers per part de la conselleria. La feina que fan els bombers és impagable i no mereixen la incompetència dels seus caps polítics, Saura, Boada, etc.
6. Gestió de les nevades. Altre cop no m'hi estendré gaire doncs ja hi vaig dedicar el meu darrer post. Malgrat els avisos encertats per part dels serveis meteorològics, el Sr. Saura a Mallorca i un alt comandament del departament aïllat a un tren. Falses promeses de retorn a la normalitat, manca de vehicles lleva-neus, manca de presència policial i de protecció civil, etc. tot plegat un caos. I altre cop, mentides i falta de control.
7. Càrregues policials contra els manifestants pel rebuig al "Pla de Bolònia". Vagi per endavant que en cap cas justifico les violentes manifestacions ni per la forma ni pel fons; és més, aquella exhibició d'activisme i rebel·lió només responia a unes males informació i aplicació de Bolònia i sobretot a les poques ganes d'estudiar de molts. Però en qualsevol cas, hi va haver males actuacions des d'un inici amb el desallotjament violent d'un rectorat ocupat; càrregues agressives al carrer, sense filtratge entre vianants i manifestants i la culminació amb contraordres de contenció; en un va intent de rentar la imatge dels Mossos i que la va denigrar encara més. Tots recordareu a la Plaça St.Jaume els mossos éssent insultats, escopits, rebent atacs amb pintura però tot i això mantenint el posat i sense actuar...
8. Oposició frontal a una llei tan important com la Llei d'Educació de Catalunya que havia de suposar un avenç educatiu per un millor garantiment de les condicions educatives i una millora dels recursos pels mestres. Una llei que havia de ser també un projecte de país i no partits i on la postura innegociable dels comunistes va ser l'enrocament envers els seus postulats de rebuig a tot allò que no és públic entre d'altres. Tot i comptar amb un ampli suport parlamentari on fins i tot els dos grans partits alternatives de govern, PSC i CiU es van posar d'acord; ICV com sempre, va posar la nota negativa anant en contra del seu propi govern en una altra mostra de la poca cohesió i de la contradicció entre els projectes dels tres del govern. Pel que sembla les majories d'esquerres no són tan profitoses per governar, Sr. Herrera.
Hi ha molts altres casos, nombroses relliscades, pífies i d'altres incongruències de ICV; com la seva defensa aferrissada de la laïcitat i la seva croada contra tot allò que soni a catòlic (acompanyat això sí, d'una excessiva permissivitat en favor de tot allò no-catòlic) o el seu ímpetu desmesurat per posar accent a la seva condició "ECO" amb mesures tan ineficients com popul·listes (cas del mal plantejat pagament per les bosses de plàstic; del qual en sóc un fervorós defensor; però no d'aquella manera que igualava el tracte entre petits comerços i grans superfícies).
Podria seguir estona i estona parlant i enumerant-les; podria fer-ho, efectivament, però seria acarnissar-me i sincerament; ells solets ja es valen molt bé per fer-se la oposició a si mateixos.
Si existeix una manera intel·ligent de ser d'esquerres, és evident que no és la seva.
I per la manera decent de fer política, que no pateixin; està fora de la seva capacitat.