Entre el 2000 i el 2007, Catalunya va acollir a un milió de nouvinguts. En només 6 anys, la xifra d’immigrants s’havia multiplicat per 6 al nostre país. Una situació insostenible promoguda per la demanda de mà d’obra barata que, amb la crisi, féu que el dret a l’ immigració esdevingués un greu problema.
Un greu problema, perquè el boom dels sectors econòmics amb gran demanda de mà d'obra poc qualificada (l'agricultura, la construcció o el servei domèstic) va començar a desinflar-se. I hem arribat a la situació actual, on ciutats com Barcelona baten rècords negatius històrics, amb 108.292 aturat el mes d’abril, la gran majoria nouvinguts.
Un greu problema, perquè les persones nouvingudes no disposen de xarxes socials formals fortes (família,etc.) que les puguin ajudar en la prestació de serveis assistencials. Per aquest motiu, l’entrada de nombroses persones (moltes en situació irregular) al nostre sistema de benestar, juntament als nous aturats en condicions regulars, està col·lapsant els nostres serveis socials.
Un greu problema, perquè la Llei d’Estrangeria i la Directiva de Retorn no s’estan complint (sí a altres països de la Unió Europea), fet que genera inseguretat jurídica, greuge comparatiu i dóna ales i arguments a partits d’extrema dreta que qüestionen l’estat de dret i les bases de la nostra democràcia.
Un greu problema, perquè la immigració a les grans ciutats s’ha localitzat majoritàriament a zones perifèriques i s’ha autoexclòs de la nostra realitat nacional i cultural, fet que deixa la integració real com a mera declaració d’intencions dels polítics i posa a la llum del dia problemes de convivència claríssims.
Un greu problema, perquè els poders públics i els partits polítics tradicionals han tingut una actitud naïf i han mirat cap un altre cantó, deixant l’assumpte en mans dels ajuntaments i obviant les queixes i preocupacions dels ciutadans, que ara ja han començat a creure’s els punts de vista dels xenòfobs.
Un greu problema, perquè les mencionades circumstàncies estan començant a fer que entre la societat d’acollida no es vulgui distingir entre la situació regular o irregular dels nouvinguts, i es generalitzi l’aversió als immigrants, independentment del seu nivell d’adaptació i integració.
Tots aquests factors fan que la immigració hagi esdevingut un gran problema per Catalunya. Es tracta d’un fet innegable que ha de ser encarat amb fermesa, claredat i responsabilitat. De nosaltres depèn que esdevingui una oportunitat; aquest és el nostre repte com a joves polítics. Si ho oblidem, el dret a la immigració pot esdevenir inaplicable i socialment insostenible al nostre país.
Un greu problema, perquè el boom dels sectors econòmics amb gran demanda de mà d'obra poc qualificada (l'agricultura, la construcció o el servei domèstic) va començar a desinflar-se. I hem arribat a la situació actual, on ciutats com Barcelona baten rècords negatius històrics, amb 108.292 aturat el mes d’abril, la gran majoria nouvinguts.
Un greu problema, perquè les persones nouvingudes no disposen de xarxes socials formals fortes (família,etc.) que les puguin ajudar en la prestació de serveis assistencials. Per aquest motiu, l’entrada de nombroses persones (moltes en situació irregular) al nostre sistema de benestar, juntament als nous aturats en condicions regulars, està col·lapsant els nostres serveis socials.
Un greu problema, perquè la Llei d’Estrangeria i la Directiva de Retorn no s’estan complint (sí a altres països de la Unió Europea), fet que genera inseguretat jurídica, greuge comparatiu i dóna ales i arguments a partits d’extrema dreta que qüestionen l’estat de dret i les bases de la nostra democràcia.
Un greu problema, perquè la immigració a les grans ciutats s’ha localitzat majoritàriament a zones perifèriques i s’ha autoexclòs de la nostra realitat nacional i cultural, fet que deixa la integració real com a mera declaració d’intencions dels polítics i posa a la llum del dia problemes de convivència claríssims.
Un greu problema, perquè els poders públics i els partits polítics tradicionals han tingut una actitud naïf i han mirat cap un altre cantó, deixant l’assumpte en mans dels ajuntaments i obviant les queixes i preocupacions dels ciutadans, que ara ja han començat a creure’s els punts de vista dels xenòfobs.
Un greu problema, perquè les mencionades circumstàncies estan començant a fer que entre la societat d’acollida no es vulgui distingir entre la situació regular o irregular dels nouvinguts, i es generalitzi l’aversió als immigrants, independentment del seu nivell d’adaptació i integració.
Tots aquests factors fan que la immigració hagi esdevingut un gran problema per Catalunya. Es tracta d’un fet innegable que ha de ser encarat amb fermesa, claredat i responsabilitat. De nosaltres depèn que esdevingui una oportunitat; aquest és el nostre repte com a joves polítics. Si ho oblidem, el dret a la immigració pot esdevenir inaplicable i socialment insostenible al nostre país.