"...Liderar no vol dir, dir a tothom allò que vol sentir; ni estar pendent cada dia del que diuen les enquestes. Liderar vol dir tenir el coratge de prendre les decisions que la societat necessita, encara que aquesta no les aplaudeixi i tenir capacitat de pedagogia i convenciment des de la veritat per explicar a la ciutadania el perquè d’aquelles mesures preses de cara al bé comú..." Duran i Lleida.



divendres 8 de juliol de 2011

això sí que és un govern de conveniència...

Palau-solità i Plegamans està d'enhorabona!! després de tant marejar als ciutadans amb "les nostres coses de polítics": campanya electoral, pancartes que cobrien el poble, porta a porta dels candidats, passejades per barris demanant el vot, debats a ràdio Palau, publicacions, programes electorals...finalment tornem a tenir govern municipal.

La paradoxa és que després de 4 anys d'un bon govern, sens dubte el que més ha fet progressar i més canvis positius ha aportat en 30 anys de democràcia; el poble s'ha decantat per les velles fórmules conegudes, per la perpetuació d'un model de gestió ineficient i per un govern, en definitiva, que a part de cares, no aporta res de nou al municipi.

És de justícia però, acceptar i reconèixer les virtuts de cada casa i en aquest cas al PSOE de Palau se li ha de reconèixer que durant els seus anys de govern, van aportar un gran lideratge: van ser líders en inundar el poble de sentències contra l'Ajuntament. Sentències que van resultar una nefasta hipoteca pel posterior govern de CiU i que ara veurem com hi fan front ells mateixos de nou.

En qualsevol cas, aquesta és la màgia dels socialistes, especialistes en jocs de mans i en l'art dels "trileros"; sempre treuen petroli de les situacions més inversemblants. Virtuosos de l'encantament de serps, destaquen per sobre de qualsevol altre quan es tracta de 'fer-se amic de tothom', a costa de dir a tot que sí per acabar no fent res d'allò que havien promès.

Una altra paradoxa és el misteriós fet que una vegada més, als comunistes els ha faltat temps per córrer a pactar amb els seus amics de la banda de les esquerres; malgrat que el PSOE els va expulsar del govern al febrer de 2007.

Anem lligant caps?

És insultant que ICV enganyi el seu electorat amb pactes preelectorals amb el PSOE i que es mostri, sense cap mena de complexe, com la 'marca blanca' dels socialistes.

I quin és el resultat de tot això? que la díscola cap de llista comunista, ha esdevingut una peça fonamental del nou govern amb més poder i més competències que qualsevol altre regidor. Una regidora a qui els socialistes van fer fora del seu govern per rebutjar el POUM i que ara ostenta la cartera d'urbanisme...quan el POUM encara no ha estat aprovat.

A mi això només em sona a REVENGISME. En aquesta societat pseudo-progre d'avui, el que es porta és desbancar gratuïtament a CiU de qualsevol esfera de poder, no fos cas que les dretes se'ns mengin. Encara que sigui a costa d'enganyar l'electorat i a costa de construir (a pedaços) un govern incapaç.

No és sinó, una mostra més que el fet de sumar majories (artificials), no et dóna la raó, simplement et dóna la majoria.

Aprofito des d'aquestes línies per emplaçar la nova alcaldessa a complir amb la ciutadania i endegar tots els projectes que ja li han vingut fets...serà capaç? veurem a quin preu s'haurà de seguir venent als seus companys de viatge.

M'agradarà veure des de la talaia que ens dóna l'oposició, com s'ensorra aquest govern de conveniència que com deia, està fet de pedaços.