Encara no hem exhaurit el període de treva dels 100 primers dies de govern però passat poc més d’un mes de funcionament, ja detecto els primers símptomes de la deriva amb què avança aquest projecte de “govern de pedaços”.
Com a mostra de saber fer i d’elegància política, respectaré aquests 100 primers dies sense criticar l’acció de govern en sí mateixa, com a mínim per allò que respecta a decisions de poble.
No puc obviar, però, per responsabilitat i per la representativitat del partit que m’eixopluga, de fer alguns comentaris sobre algunes d’aquestes primeres decisions del govern “recosit” i que afecten a la seva estructura i a l’essència del pacte que el sosté.
Les percepcions que he pogut copsar denoten un línia d’acció erràtica i projecten, de forma diàfana, quin és el model de gestió i el tarannà amb què dirigiran el municipi:
El fet que aquest govern “recosit” s’hagi gestat no pas amb voluntat “de pacte” sinó amb una voluntat “d’exclusió” ja n’era el primer símptoma de què aquest projecte neixia malalt; però això ja ho vaig comentar en el darrer escrit en aquest blog.
A partir d’aquí, el que és més curiós és analitzar quin és el paper de la VdPsiP; un partit independent i que suposadament havia de ser “la veu del poble”. I sobta veure com renuncia poc a poc i dia a dia, a les seves promeses electorals. Veiem-ho:
Un partit que com a condició de pactes reclamava, entre d’altres, la supressió de càrrecs de confiança i que en el seu programa electoral resava el següent:
Tot el personal triat per concurs
Més professional també implica gent més preparada i acreditada. No entenem que actualment un càrrec assessor, com son els càrrecs de confiança, estigui en nòmina i a més, siguin un càrrec triat pel polític governant. A l'administració només hi ha d'haver com a càrrecs partidistes els regidors, la resta han de fer el concurs pertinent i demostrar la seva competència. Proposem un nou sistema apartidista, que garantitza projectes amb més de 4 anys de vida, demostra la competència del personal contractat, confirma la bona feina del personal actiu i disminueix la despesa.
Doncs bé, només han passat 45 dies i ja han acabat cedint a que els dos partits grans de la coalició “recosida”, contractin càrrecs de confiança per una banda i gent, familiars de militants del partit, posada “a dit” per l’altra...
Una bona mostra i un gran representant d’aquella “veu del poble”, aquella que s’autoproclama neta perquè no segueix directrius de cap partit tradicional; tal i com llegim al seu web:
- No dependència de grans sigles, treball exclusivament local
No tenim una cúpula superior que ens marqui directrius que avegades van en detriment del poble. La nostra feina es exclusivament local.
La política és com una partida de pòker i a ells, se’ls comença a veure el farol.
Un altre exemple, que en aquest cas no és criticable pel fet sinó per la forma, és el fet que qui encapçala la VdPsiP hagi passat d’estar contractat en règim de jornada completa a mitja jornada en tansols 45 dies!! Ell que s’omplia la boca amb la professionailtzació i la gran dedicació...o potser és que es tracta d’una imposició dels partits grans? Aquells que ostenten les grans sigles?
On és la veu del poble? On és la no-dependència de grans sigles
I què en diu de tot això la suposada assemblea de la VdPsiP? Si és que existeix? O potser és que es tracta no pas d’un partit sinó d’una plataforma que tenia per únic objectiu impulsar el seu líder i fer-li de plataforma per fer el salt a les institucions locals?
Res és d’estranyar quan es tracta d’un partit sense cap mena de directriu ni cap marc ideològic i que està únicament subjecte als deliris de l’ambició del seu líder amb el recolzament cec i incondicional d’una assemblea fictícia que no representa ningú.
Tenint en compte que les condicions per pactar de tots ells era que només volien pactar si anaven “en pack”, és a dir, només si pactaven entre ells, el resultat final és un govern format de satèl•lits de satèl•lits: un PSOE que pacta amb la seva marca blanca ICV, que alhora pacta amb la seva marca blanca VdPsiP.
Aquesta fórmula no pot ser, en cap cas, una opció de govern amb garanties ni se’n pot esperar el més mínim rigor a l’hora de prendre les decisions encertades.
...veurem quan triguen a trencar-se els descosits...
Com a mostra de saber fer i d’elegància política, respectaré aquests 100 primers dies sense criticar l’acció de govern en sí mateixa, com a mínim per allò que respecta a decisions de poble.
No puc obviar, però, per responsabilitat i per la representativitat del partit que m’eixopluga, de fer alguns comentaris sobre algunes d’aquestes primeres decisions del govern “recosit” i que afecten a la seva estructura i a l’essència del pacte que el sosté.
Les percepcions que he pogut copsar denoten un línia d’acció erràtica i projecten, de forma diàfana, quin és el model de gestió i el tarannà amb què dirigiran el municipi:
El fet que aquest govern “recosit” s’hagi gestat no pas amb voluntat “de pacte” sinó amb una voluntat “d’exclusió” ja n’era el primer símptoma de què aquest projecte neixia malalt; però això ja ho vaig comentar en el darrer escrit en aquest blog.
A partir d’aquí, el que és més curiós és analitzar quin és el paper de la VdPsiP; un partit independent i que suposadament havia de ser “la veu del poble”. I sobta veure com renuncia poc a poc i dia a dia, a les seves promeses electorals. Veiem-ho:
Un partit que com a condició de pactes reclamava, entre d’altres, la supressió de càrrecs de confiança i que en el seu programa electoral resava el següent:
Tot el personal triat per concurs
Més professional també implica gent més preparada i acreditada. No entenem que actualment un càrrec assessor, com son els càrrecs de confiança, estigui en nòmina i a més, siguin un càrrec triat pel polític governant. A l'administració només hi ha d'haver com a càrrecs partidistes els regidors, la resta han de fer el concurs pertinent i demostrar la seva competència. Proposem un nou sistema apartidista, que garantitza projectes amb més de 4 anys de vida, demostra la competència del personal contractat, confirma la bona feina del personal actiu i disminueix la despesa.
Doncs bé, només han passat 45 dies i ja han acabat cedint a que els dos partits grans de la coalició “recosida”, contractin càrrecs de confiança per una banda i gent, familiars de militants del partit, posada “a dit” per l’altra...
Una bona mostra i un gran representant d’aquella “veu del poble”, aquella que s’autoproclama neta perquè no segueix directrius de cap partit tradicional; tal i com llegim al seu web:
- No dependència de grans sigles, treball exclusivament local
No tenim una cúpula superior que ens marqui directrius que avegades van en detriment del poble. La nostra feina es exclusivament local.
La política és com una partida de pòker i a ells, se’ls comença a veure el farol.
Un altre exemple, que en aquest cas no és criticable pel fet sinó per la forma, és el fet que qui encapçala la VdPsiP hagi passat d’estar contractat en règim de jornada completa a mitja jornada en tansols 45 dies!! Ell que s’omplia la boca amb la professionailtzació i la gran dedicació...o potser és que es tracta d’una imposició dels partits grans? Aquells que ostenten les grans sigles?
On és la veu del poble? On és la no-dependència de grans sigles
I què en diu de tot això la suposada assemblea de la VdPsiP? Si és que existeix? O potser és que es tracta no pas d’un partit sinó d’una plataforma que tenia per únic objectiu impulsar el seu líder i fer-li de plataforma per fer el salt a les institucions locals?
Res és d’estranyar quan es tracta d’un partit sense cap mena de directriu ni cap marc ideològic i que està únicament subjecte als deliris de l’ambició del seu líder amb el recolzament cec i incondicional d’una assemblea fictícia que no representa ningú.
Tenint en compte que les condicions per pactar de tots ells era que només volien pactar si anaven “en pack”, és a dir, només si pactaven entre ells, el resultat final és un govern format de satèl•lits de satèl•lits: un PSOE que pacta amb la seva marca blanca ICV, que alhora pacta amb la seva marca blanca VdPsiP.
Aquesta fórmula no pot ser, en cap cas, una opció de govern amb garanties ni se’n pot esperar el més mínim rigor a l’hora de prendre les decisions encertades.
...veurem quan triguen a trencar-se els descosits...
